Rodriguez Ibarra que deixi de disparar anatemes contra un pacte d'esquerres

 Els anatemes en politica, Juan Carlos Rodriguez Ibarra, a hores d'ara i en aquests temps de la robòtica i de la inteligència artificial ja no són vàlids ni pertorben la ment de ningú. 

Aquest socialista dretà, ex president de la regió espanyola d'Extremadura, es veu que fa ja alguns anys que està passat de rosca.  

No se sap si al tal Rodriguez Ibarra el pas dels anys l'han covertit en un conservador incondicional de les essències espanyoles més ràncies, o si és un militant socialista marcat per una teoria politica del socialisme de pa sucat amb oli.
Qui sap. El cert és que, l'Ibarra en qüestió, ja es va enfrontar amb Pedro Sanchez en aquells anys de l'inici de la carrera politica del Mariano Rajoy cap a la presidència monclovita, amenaçant, també, en abandonar el PSOE si Sanchez s'oposava a l'operació presidencialista.

Ara, també amenaça en marxar del partit, del seu,-el que mai ha sigut el meu-, si Sanchez pacta amb Podemos i accepta l'abstenció d'ERC.

Jo, si en aquests moments el tingués enfront meu, a la cara li diria sense cap mania ni escrùpol, que foti el camp cap a casa seva i deixi d'emprenyar a la militància del seu partit que repetidament s'ha posat al costat de Pedro Sanchez, no pas del teu Ibarra dels collons.

La societat espanyola en conjunt ja n'estem tips i farts de politics desgastats per la politica i pels anys, i també n'estem farts dels anatemes, de les amenaces i de les brutes aspiracions de politics caducats i no tan brillants com volen aparentar, em refereixo al Felipe Gonzalez, que quan parlen sembla que vulguin pontificar, o del patètic Alfonso Guerra entre d'altres.

Ibarra, aquests tres són el contubernio rojo y judeo-masonico del franquisme?

Aquesta gent pseudosocialista que prefereixen pactar amb la dreta conservadora espanyola qu,e per cert, parlem d'una dreta que ha pactat i governa amb l'extrema dreta feixista a Andalusia, a Madrid i en alguns altres indrets de la geografia pàtria monàrquica, aquesta genteta, doncs, que es quedi a casa, perquè ja no sintonitzen amb la societat actual, ni amb les aspiracions i esperances de les joventuts socialistes i de desenes de milers de simpatitants del PSOE, que van omplint els relleus dels espais que ocupaven aquests descarats sociodretans. L'Ibarra hauria de recordar que ens les dos darres eleccions generals, dels dies 28-A i del 10-N, el PSOE va guanyar les eleccions amb un bon marge d'escons respecte del PP.

No sé que pot arribar a fer el Pedro Sanchez davant de tanta pressió d'una banda i de l'altra, no ho sé. El que sí sé, és que la majoria de la societat espanyola, sigui o no militant del PSOE, volem, demanem, exigim un govern d'esquerres, potser perquè a Catalunya en concret, ja fa massa pudor el fet que arrosseguem al llarg de decenis governs de dretes corruptes i sectaris.

Tota aquesta porqueria politica s'ha danar netejant el més aviat i ràpid possible pel bé del conjunt de la societat i, també, per activar d'una vegada la regeneració politica tant de Catalunya com de la resta de l'Estat espanyola que tanta falta hi fa.