Els CDR o el fascio català sectari, totalitari i violent del segle XXI

Ahir, dia 11 de setembre, uns 600.000 catalans es van concentrar a Barcelona per a demanar l'absolucio dels politics catalans presos, i que esperen la sentancia del TS espanyol per haver-se saltat les normes del joc democràtic i per violentar les lleis estatals i el propi reglament intern del parlament de Catalunya la tardor del 2017.

Res de res els distingeix ni els separa. La historia sembla que es repeteix

Resulta que en comparació a anteriors comvocatories folcloriques de l'11 de setembre made in Catalonia, ahir més de 400.000 catalans van optar, o bé per quedar-se a casa; per fotre el camp de l'asfixiant Barcelona, o bé per anar a pescar algun llobarro a la Vila Olimpica desprès de les fortes pluges.

Malgrat el gruix de catalans que no van participar a l'acte central de la jornada de la plaça d'España, els organitzadors ho van considerar un èxit. 

Aquesta gent no reconeixen mai el fracàs. Que idilic!. Quim Torra, el president implantat a dit pel Puigdemont, i que fou acceptat vulguis o no pels diputats independentistes, quin remei, no van bellugar ni un dit per a controlar la fauna ibèrica dels CDR que un cop més van donar la nota negre de la diada davant del Parlament de Catalunya.

I dic negre, perquè aquest personal totalitari, agressiu i sectari, una vegada més van fer acte de presència vestits, molts d'ells, de negre, tal i com anaven els joves del Fascio italià o els de les SS nazis hitlerianes. El negre, el color de la mort, de la tenebra, acostuma a fotre força pudor a podrit i a vioència gratuïta.

Catalunya es veu que ha anat perdent la memòria història...., i és molt perillós. El Fascio de Macià dels anys 1920-1930 ha rebrostat amb els repugnants CDR de Puigdemont i del Quim Torra (collons), del president que quasi bé ni governa, però que és un mestre autèntic en l'agitació social i politica.

Els proper dies, potser d'algunes setmanes, el Fascio-CDR es farà sentir en força descarregant tota la violencia que porten, encara, retinguda, tot esperant la sentència definitiva del TS pel que fa als politics presos, politics que en cap cas han sigut, ni són, ni swran mai presos politics, simplement per una qüestió molt senzilla: aquest grapadet de politics catalans van vulnerar les lleis, quan ells haurien de ser els primers en respectar-les i complir-les.