Pedro Sanchez, president espanyola en funcions, i el sempitern líder d'una esquerra més o menys radical que a dia que passa es va esmicolant una miqueta més, o decididament configuren un govern d'esquerres per a que governi l'Estat, o que se'n vagin cap a casa tots dos.
Els dies 28-A i el 26-M, les dues darreres convocatories que hem suportat els ciutadans en els darrers tres mesos llargs, vaig votar a un dels vostres partits, no diré, és obvi, a quin.
Peró com per desidia, per intemperància o per egoïsmes politics el president en funcions ha de convocar unes altres eleccions per al mes de novembre, ni Sanchez ni Iglesias m'esperin a l'urna, perquè decididament el dia 10-N em quedaré a casa, tot esperant per on peta l'escrutini i els resultats finals.
Sembla estrany que les esquerres espanyoles, i també al territori de Catalunya, aquesta gent sigui incapaç de posar-se d'acord. Si a la criminal Guerra Civil espanyola del 1936-1939, les esquerres s'haguessin unit, és molt possible que el resultata final que va acabar amb la victoria del general colpista, sediciós i rebel, Francisco Franco, no hagués sigut el que fou desgraciadament.
Fins i tot en aquells anys tant obscurs, turbulents i d'assasinats d'espanyols innocents, les esquerres van ser incapaços, insisteixo un cop més, a unir-se com un sol cos militar i social per a plantar cara al feixisme franquista i amic del nazisme.
Sempre he votat esquerres, peró tot té un limit, i aquest limit me l'he imposat jo mateix. No votaré el dia 10-N o qualsevol altre dia electoral per a tornar a elegir un govern estatal, per la incapacitat irressoluta dels qui avui ja no haurien d'estar discutint que en fan de la seva capacitat de negociació i d'acord.
Ja sé que a la Belgica, refugi del fugit politic catala, Carles Puigdemont, fa uns anys també van estar molt temps amb un govern interi i provisional per falta d'acord politic, peró aixó no ha de justificar que la història es repeteixi a Espanya en uns moments critics per l'economia; critics per la nefasta, covarda i fastigosa politica immigratoria que es fa des de Madrid, no bloquejants l'Open Arms i la UE bloquejant altres barcos que van a pescar a aigues properes a Libia per a importar la pesca a Europa.
La pesca que facin aquest vaixells, ha de ser descarregat a qualsevol port libi més proper que tinguin, i aqui pau i allà glòria.
Aneu fent, estúpides esquerres, que els ciutadans d'idiotes no acostumem a ser-ho, i les dretes ho saben aproftar com cal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada