 |
| Els dies clau del fet i amagar independentista al Parlament de Catalunya |
Per als fugits de la justicia, o el que és el mateix, per als erròniament calificats d'exilitats, aquests politics catalans quedaran en el llim.
Seran com aquelles animetes penitents que esperen a la porta celestial, per si els deixen entrar al paradís o se'n van al purgatori per una llarga temporada.
Vull dir que al no haver-se presentat davant els requeriments judicials de l'Estat espanyol per a testificar sobre totes les actuacions, acords i activitats politiques relaciones amb el Procès que van aprovar des del Parlament de Catalunya, tot queda penjat i pendent.
Les irregularitats comeses pel bloc independentista des del Parlament de Catalunya entre els dies 6 i 7 de setembre del 2017 i successius, al saltar-se a la torera el propi reglament intern de la institució legislativa catalana, van ser la pedra de toc per a que es disparessin les alarmes des de la Moncloa a la Carrera de San Jerónimo. Les precipitacions dels màxims responsables del Govern català no van ser cap bona companyia, i el resultat d'aquesta precipitació va ser el trist paper del aleshores president Carles Puigdemont.
Una altra passa en fals que anunciava la reacció politica immediata de Madrid, va ser la signatura de la convocatoria del Referendum de l'1-O per part de Carles Puigdemont. El resultat de l'anòmal recompte dels vots emesos, mai ha sigut reconegut per cap govern europeu, ni per l'ONU ni per cap organisme competent d'àmbit internacional. No podia ser d'altra manera.
Tots vàrem veure com queien per terra urnes i vots, que eren replegats per la gent que portaven les urnes, o recompte de vots que es feia a les escales del presbiteri d'una església, etc. Qualsevol podia fotre mà a l'urna i tirar més vots dels que interessaven als organitzadors. El referendum de l'1-O no té cap valor juridic ni legal, si no és el sentimental.
Puigdemont va intentar donar pel cul a l'espanyolisme ranci i recalcitrant declarant la independència, peró tot seguit va tenir de fer la marxa enrere... no fos cas que pasés..., el que en realitat va passar. L'article 155 de la Constitución del 1978 va caure com una llosa mortuòria sobre els politics irresponsables que no van sapiguer valorar les reaccions del vàndol contrari. I del 155 vàrem anar a petar al 21-D, la hibrida convocatòria electoral feta des de la Moncloa estant. Els resultats van ser aquests.
Total, que el mes de setembre de l'any 2017 es recordarà, a Catalunya, com el mes politic més caòtic, i diria que també el més antidemocràtic que s'ha viscut en anys, ja que en plena consciència de que es vulneraven lleis i reglaments aprovats pels propis actors que no els respectaven, es va produïr un d'altabaix entre les files de l'independentisme que, a hores d'ara, en lloc de tranquilitzar-se encara s'han aguditzat.
Mireu, si no, l'evident distanciament entre la gent d'ERC,el PdCAT, JuntsxCatalunya i darrerament l'aparició estúpida i oportunista de la Crida que Puigdemont s'ha tret de la butxaca, per temor d'anar quedant sol i arraconat en el seu refugi de fugitiu de la justicia, on ben segur que hi pot passar un bon grapat d'anys com si fos el llanero solitario.
L'operació de la Crida trosejarà els vots per aqui i per allà, i els beneficiaris, ex president, seran les dretes conservadores de PP i dels neoliberals de C's. Ja es deuen estar fregant les mans.
Una altra passa en fals que anunciava la reacció politica immediata de Madrid, va ser la signatura de la convocatoria del Referendum de l'1-O per part de Carles Puigdemont. El resultat de l'anòmal recompte dels vots emesos, mai ha sigut reconegut per cap govern europeu, ni per l'ONU ni per cap organisme competent d'àmbit internacional. No podia ser d'altra manera.
Tots vàrem veure com queien per terra urnes i vots, que eren replegats per la gent que portaven les urnes, o recompte de vots que es feia a les escales del presbiteri d'una església, etc. Qualsevol podia fotre mà a l'urna i tirar més vots dels que interessaven als organitzadors. El referendum de l'1-O no té cap valor juridic ni legal, si no és el sentimental.
Puigdemont va intentar donar pel cul a l'espanyolisme ranci i recalcitrant declarant la independència, peró tot seguit va tenir de fer la marxa enrere... no fos cas que pasés..., el que en realitat va passar. L'article 155 de la Constitución del 1978 va caure com una llosa mortuòria sobre els politics irresponsables que no van sapiguer valorar les reaccions del vàndol contrari. I del 155 vàrem anar a petar al 21-D, la hibrida convocatòria electoral feta des de la Moncloa estant. Els resultats van ser aquests.
Total, que el mes de setembre de l'any 2017 es recordarà, a Catalunya, com el mes politic més caòtic, i diria que també el més antidemocràtic que s'ha viscut en anys, ja que en plena consciència de que es vulneraven lleis i reglaments aprovats pels propis actors que no els respectaven, es va produïr un d'altabaix entre les files de l'independentisme que, a hores d'ara, en lloc de tranquilitzar-se encara s'han aguditzat.
 |
| Simbol de la valentia i de la covardia politica. Un a la presó i l'altre un fugitiu |
L'operació de la Crida trosejarà els vots per aqui i per allà, i els beneficiaris, ex president, seran les dretes conservadores de PP i dels neoliberals de C's. Ja es deuen estar fregant les mans.
On són el patètic Lluis Llach que fa cosa de dos anys amenaçava els treballadors i funcionaris de la Generalitat amb represàlies sinó feien costat al Nou Ordre que s'implantaria a Catalunya.
On és el magistrat Santi Vidal, artifex del text de la que hauria de ser la Constitució de Catalunya, la del Nou Ordre que mai ha sigut, i que va reconèixer que tot el Procès era una estafa, una mentida?. On són els esperpèntics personajillos de la CUP, que com l'Eulàlia Reguant també van amenaçar els catalans amb un Corralito a l'estil argentí?.
Aquesta era la gran promesa del benestar de la Catalunya sobirana i independent?. Fins quan els catalans i catalanes continuaran fent el joc a l'independentisme que s'ha ideat i ha sorgit a la llum sdes dels despatxos de la burgesia catalana, per a la major honra i glòria del seu status politic i econòmic?.
Com ens podem haver cregut l'engany durant cinc anys d'un Procès pervers des del seu origen, quan del que es tractava era de mantenir i potenciar els poder i els previlegis de la burgesia catalana, insisteixo, i especialment de la barcelonina en concret?.
O és que hem oblidat ja que tot plegat s'ha anat gestant des de les files de la CDC de l'estafador ex president Jordi Pujol i clan familiar inclós fins el dia d'avui?. O és que som tan imbècils per a oblidar que la mare politica del PdCAT no és cap altra que la CDC pujolista?. Són els mateixos, són la dreta liberal catalanista, la que ens ha governat durant els darrers 30 anys, són els del 3 i el 4 per cent..., o més.
Fot tot tanta pudor de burgesia made in Catalonia...!, que m'agafen ganes d'apretar a córrer sense parar fins arrivar a Finisterre.
On és el magistrat Santi Vidal, artifex del text de la que hauria de ser la Constitució de Catalunya, la del Nou Ordre que mai ha sigut, i que va reconèixer que tot el Procès era una estafa, una mentida?. On són els esperpèntics personajillos de la CUP, que com l'Eulàlia Reguant també van amenaçar els catalans amb un Corralito a l'estil argentí?.
Aquesta era la gran promesa del benestar de la Catalunya sobirana i independent?. Fins quan els catalans i catalanes continuaran fent el joc a l'independentisme que s'ha ideat i ha sorgit a la llum sdes dels despatxos de la burgesia catalana, per a la major honra i glòria del seu status politic i econòmic?.
Com ens podem haver cregut l'engany durant cinc anys d'un Procès pervers des del seu origen, quan del que es tractava era de mantenir i potenciar els poder i els previlegis de la burgesia catalana, insisteixo, i especialment de la barcelonina en concret?.
O és que hem oblidat ja que tot plegat s'ha anat gestant des de les files de la CDC de l'estafador ex president Jordi Pujol i clan familiar inclós fins el dia d'avui?. O és que som tan imbècils per a oblidar que la mare politica del PdCAT no és cap altra que la CDC pujolista?. Són els mateixos, són la dreta liberal catalanista, la que ens ha governat durant els darrers 30 anys, són els del 3 i el 4 per cent..., o més.
Fot tot tanta pudor de burgesia made in Catalonia...!, que m'agafen ganes d'apretar a córrer sense parar fins arrivar a Finisterre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada