Emmanuel Macron, planta cara a l'Islam. Milions d'europeus estem en tu

Emmanuel Macron, president de la Rep. Francesa

L'islamista Tayyip Erdogan, després de la seva esperpèntica intervenció atacant i insultant al president francès Emmanuel Macron, titllant-lo de discapacitat mental, l'Erdogan islamista de merda és, precisament, qui necessita urgentment ser assistit per un bon equip professional en psiquiatria, per a que anaslitizn en profunditat les seves més que dubtoses capacitats per a estar al front d'una Turquia que és socia de l'OTAN.

Emmanuel Macron planta cara a l'Eerdogan, a aquest patètic dirigent turc que és un cau de problemes i de conflictes allà on hi posa el seu nas i les seves potineres i brutes mans. L'islam mai, en lloc del món, ha de tenir mai la darrera paraula, mai. Ben al contrari. L'islam ha sigut al llarg dels segles un seguit motor de conflictes socials, religiosos, culturals i politics. Allà on hi posa els peus és per a causar neguit i problemes de convivència, i tot és degut al supremacisme en que es creuen en dret a anar pel món. 

Mahoma o el terror de l'islam

Es creuen que el tal Mahoma, el primer pederasta de l'islam, és el profeta que, amb la religió que es va inventar, ha de regir el món sí o sí, i que la resta de mortals siguin jueus, cristians, budistes, induistes, animistes, etc, han de ser sotmesos sota aquesta falsa religió misògina, masclista i dèposta. 

Que l'Etern lliuri Europa de les perverses influencies de l'islam que estan intentant fonamentar i sacralitzar dintre de la nostra terra, de la Unió Europea, que els europeus no ho podem permetre ni tolerar. Enfront de l'islamització cap debilitat.

Els europeus no ens mereixen cap debilitat dels dirigents de la UE ni de cap president de govern que configuren aquesta Europa unida, envers l'islam que intenta suplantar els valors democràtics i de llibertats individuals i col.lectives que ens són pròpies a la Unió Europea, per a implantar un règim islàmic que anularia qualsevol d'aquests drets inqüestionables i inalienables.

Ah!, escolta Tayyip Erdogan, tanta merda islàmica ja put. A Europa no hem oblidat el genocidi del poble d'Armenia que van cometre els turcs fa un segle, i que van assassinar a 1.500.000 armenis pel sol fet de ser cristians. Mai oblidarem aquella satànica matança en nom del vostre islam putrefacte.

Estem en tu, Macron. No defalleixis, si us plau.

PD.- Ja n'hi ha prou de barbarie i bestialitat musulmana a la Unió Europea!. Les esquerres europees, a les que ja fa un temps que vaig deixar de votar-los, fins i tot estan dividits, a França, per la qüestió del islam criminal. Que s'ho facin, i que s'estabellin en el seu deliri irracional propi de les esquerres que sempre han anat dividides, fins i tot en aquests moments de dolor i ràbia.

Maleït i abominable sigui l'islam de merda

Samuel Paty, mai t'oblidarem i sempre defensarem els valors que són propis del món civilitzat, lliure i democràtic, pels quals en nom del maleït islam et van assassinar els fidels del pederasta Mahoma. Sempre estaràs present en els cors de molts milions d'europeus que estimem la llibertat personal i col.lectiva, i la llibertat d'expresió, drets que són inalienables i intocables, malgrat el podrit i fastigós islam homòfob, misogin i criminal que ens els intenta arrabassar.

Charlie Hebdo torna a ser victima de la criminalitat satànica de l'Islam

L'Alcorà és una merda. No atura les bales

Aquesta gentusa musulmana i creiminal que està inundant ciutats i pobles d'Europa, ha tornat a vomitar el seu odi contra la cultura i la democràcia occidental, incapaços, ells, per a democratitzar i humanitzar la societat musulmana global. 

Avui, i no fa gaires dies que ja ho van tornar a fer, els musulmans criminals que s'amaguen covardament i miserablement entre nosaltres ben coberts sota les pells dels xais que maten per les seves festes islàmiques, han atacat bestialment a trabquils i pacifics conciutadans francesos. Ho han fet les carrers de les rodalies on estan les instal.lacions pediodistiques del noble i democràtic setmnarari satíric Charlie Hebdo.

A aquesta gentusa musulmana radical i intolerant, virtuts que són pròpies de l'islam (només cal llegir l'Alcorà per adonar-se'n), no li tremola ni la mà ni el pols, si del que és tracta és de matar cristians, jueus, ateus, budistes o induhistes, i cremar i destruir esglésies, sinagogues o qualsevol simbol que no sigui islàmic.

Amb gentusa d'aquesta fastigosa mena no es pot anar en lloc, més aviat apartar-los ben lluny de casa nostra per sempre més. Qui trenquen la convivència són ells i elles, i no pas nosaltres.

Nosaltres som i estem a casa nostra, al nostra pais, amb la nostra propiaz i rica cultura, i amb uns principis morals, ètics i religiosos que ells i elles no han tingut mai.

Per aixó maten indiscriminadament. Ells destrueixen, aniquilen tot el que no fa pudor d'islam, d'alcorà i de les prèdiques del fals profeta i pederasta Mahoma. Tota aquesta gent, semyors de la UE, han de ser deportats als seus països, i si per desgràcia tenen nacionalitat dels nostres països, s'hanran d'arbitrar amb urgència mesures per a controlar-los en pla bèstia si cal.

Les politiques d'acollida i d'immigració excesivament complaents i tolerants, ens han portat fins aqui, i la cosa es posarà cada cop més dificil. 

A Catalunya, sense anar més lluny del meu pais, els musulmans ja demanen que a les escoles es facin classes d'islam, quan fa ja uns anys que a les escoles catalanes i espanyoles es van eliminar simbols cristians, creus, quadres i pintures religioses, i es va eliminar l'ensenyament de la religió crisitianacatòlica. I ara ensenyaran l'islam?.

Els politics catalans i espanyols ¿seran tan poques vergonyes de caure en aquest perillosissim parany que ens preparen els musulmans que ens han invadit?.I a França. a casa meva, el govern de la República n'aprendrà d'una vegada per totes que amb aquesta gentusa no es pot anar ni a passejar?.

Sembla, per sort, que els màxims dirigents de la UE estan començant a reaccionar davant l'allau de milers d'immigrants que es colen als nostres països. A les properes eleccions europees ho tinc ben clar el què faré. Fins ara he votat als socialistes, d'ací a quatre anys ho faré per a l'extrema dreta, perquè no estic gens d'acord amb les politiques d'immigració de la Unió Europea ultra liberal, amb un socialisme incapaç de reaccionar.

El mateix penso fer en el futur en totes les conteses electorals. Segur que mai em penediré d'haver canviat la meva intenció del vot, n'estic ben segur que no.

JuntsxCatalunya o potser Junts pero no barrejats per Catalunya?

Mapa de Catalunya

A Catalunya hi ha molta preocupació per la inoperància i per la mediocritat politica que diuen que governen Catalunya. 

Després de l'etzibada que ja fa vora tres anys, a la tardor del 2017, la flor i nata de l'independentisme promogut per la burgesia catalana, especialment de la barcelonina, van intentar clavar a les institucions de l'Estat espanyol, desobeint lleis i reglaments parlamentaris i d'haver convocat un fracassat i del tot il.legal referendum l'1 d'octubre d'aquell any, tota aquest plegat de politics i seguidors cecs i entossudits, van a la deriva.

L'espectacle esperpèntic que tota aquesta caterva de genteta pseudopolitica y badocs que els escolten ens estan oferint, es per a fregar-se les mans per aveure-les venir, perquè encara no ho hem vist ni escoltat tot, que va!.

Des de que els fugits de la justicia, vull dir el tal Carles Puidgemont i compis, i demés personatges patètics ara han intentat apoderar-se de les sigles de JuntsxCat, i els del PDeCAT s'han abocat als braços de la justicia per a reivindicar-ho com a propi, les esgarrapades aniran a més, i tot el fictici castell independentista que han intentat construir, com una nova Torre de Babel, els hi caurà al damunt i els aplastarà.

La ja fastigosa cançoneta reiteradament repetida de l'autodeterminació que tant bé s'ha après el Quim Torra, li petarà als nassos o bé al clatell quan menys s'ho pensi. A aquestes alçades de la esñerpèntica història contemporània de l'independentisme, del soberanisme i de l'autodeterminació tan remenada i desvirtuada durant aquests anys, ja no té més recorregut ni politic ni social. No es pot anar venent per forums politics i des del mateix Palrmanent de Catalunya, que l'Estat espanyol caurà a la trampa.

Aneu temptant la sort, que ja us ho trobareu el dia menys esperat

A Madrid, com a Catalunya, tots plegats saben perfectament bé que hi ha un text constitucional; que el text de l'Estatut Català precisament emana d'aquell, i que totes les lleis que es puguin promoure, debatre i aprovar des del parlament de Catalunya són de segon rang respecte a la Constitucio, text que fou aprovat per majoria aplastant l'any 1978 al Congrés de Diputats de l'Estat espanyol. 

Deixeu d'una vegada d'enganyar i de jugar amb els sentiments dels catalns en general, i dels qui encara confien amb vosaltres, per desgràcia seva. Deixeu de redactar guions falsos d'independetisme, simplement per a salvar uns grapats de vots que sabeu que traicionareu, perquè les vostres propostes no tenen recorregut, més del que han tongut des del 12 de novembre del 2015, amb el també fallit i il.legal referendeum de l'Artur Mas.
I en tot aquest aldarull politic propi de gent mediocre està l'ERC, el partit que des de l'època de Lluis Companys no ha aixecat el cap. Un partit com ERC que presumeix ser d'esquerres, com es pot entendre si des de fa 40 anys balla la dansa macabra de la corrupta i deshauciada CDC, avui PDeCAT a més de la gent de JuntsxCat, que en realitat tot són els mateixos. Pobre ERC!, sou presoners de les vostres propies incapacitats. Deixeu d'anar pel món dient se sou d'esquerres..., demostreu-ho en fets politics. Trenqueu la closca i renaixeu d'una vegada, carai!. 

Trenqueu, també, el cordó umbilical que encara us lliga a la dreta burgesa catalans d'una vegada per totes si realment voleu renèixer i crèixer.

Jo mai estaré al vostre costat. Mai he tingut cap mena d'empatia amb politics mediocres i manipuladors. Mai he estat al costat de la burgesia ni catalana ni espanyola ni internacional, ni mai penso estar-hi.
Sento odi per al pensament únics i per les societats subjugades per politiques sectàries.
PD.- Repàs a la patètica i mediocre politica catalanoindependetista.

Catalunya ja és una Republica bananera gracies a Quim Torra i Puigdemont

El president caducat de Catalunya, Quim Torra, (alies el Torracollons de Catalunya), està tan obsessionat en convertir Catalunya en una república.... bananera, que ja està a punt d'aconseguir-la de la mà del coronavirus Covid-19.

Aquest home, que ja ha sigut defenestrat com a diputat del Parlament de Catalunya, i la presidència de la Generalitat l'aguanta pels pèls, està demostrant que ignora que l'Estatut de Catalunya és un estament politic d'autogovern que està supeditat a la Constitució de l'Estat espanyol, com a llei superior que està per sobre de qualsevol text estatutari, sigui de Catalunya, del Pais Basc o de Galicia o de la Rioja.

La declaració de l'Estat d'Alarma en tot el territori estatal, inclosa Catalunya naturalment, afecta a la totalitat de territoris autonòmics, provincials i municipals, i aixó ho hauria de saber Quim Torra.

Ignorar aquesta realitat inqüestionable, és fer simplement el pallasso des del punt de vista politic. Aqui, que se sàpiga, a Catalunya ningú ha retallat cap competència estatutaria, ni ningú ha limitat l'autoritat del president català. 

Aqui, qui s'ha posat en evidència ha sigut ell, el Quim Torra, que pressionat pel covard i fugit de la justicia, Carles Puigdemont, li està fent fer el ridícol més espatarrant i còmic. Nin un ni l'altre sembla que siguin capaços d'assumir que la societat catalana majoritariament no és partidària de la República Catalana que només está en la ment de la burgesia barcelonina i dels babaus i bona fe d'una ampla minoria, peró que en dedrinitiva és minoria. I així ho han testificat els darrers sondejos d'opinió realitzats, precisament, pel propi Govern de Catalunya.

Deixeu ja de remenar tant lestupidesa d'un república que mai ha existit (Catalunya mai ha sigut una república), i deixeu de prendre el pèl i de robar els sentiments de vora 2 milions de catalans, que sembla que no vulguin adonar-se'n que se'ls ha portat a somniar truites a diari per part d'una perversa burgesia barcelonina centralista i individualista, que el que cerca és remenar la riquesa que genera Catalunya per a fer-ne el que els hi doni la gana, sense dependre dels controls administratius i econòmics de l'Estat.

Catalunya porta més de 30 anys de domini brutal de la burgesia catalana, que ha fet politica des de la plaça Sant Jaume per a defensar sense escrúpols els interessos de la dreta liberal catalana liderada, com és òbvi, per la burgesia, i sempre en detriment dels intyeressos legitims del conjunt de la societat.

No sou creibles. Heu portat Catalunya a un carreró sense sortida. Heu podrit i corromput la convivència social i també politica del poble català, i aixó ho teniu de pagat molt car Carles Puigdemont i Quim Torra, ho pagareu molt car.

La societat catalana, des de les urnes, en nom de la democràcia, us escombrarem i us abocarem en l'oblit de la història, perquè heu sigut els dos president més nefastos des de que la Generalitat fou concebuda fa ja uns quants segles.

Pablo Iglesias, trencant la cuarentena, ja no estas capacitat per a governar

Que tot un viceperesident segon del govern de l'Estat espanyol trenqui la quarentena, al conviure amb la ministra Irene Montero infectada pel coronavirus, el desacredita de tal manera, que el Pablo Iglesias en qüestió, el que hauria de fer el proper dilluns a primera hora es presentar la seva dimissió irreevocable al president del govern, Pedro Sanchez.

Pablo Iglesias al Congrès de Diputats barallant-se amb la seva "coleta"

 Mal exemple ha donat aquest politic sobrevingut de qualsevol manera en la politica espanyola, perquè al trencar la seva propia cuarentena, ha insultat greument al conjunt de la societat espanyola, a la qual se li han imposat tot un seguit de mesures aprovades avui en consell de ministres. 

I  oh paradoxa!, s'han aprovat mesures com el confinament dels ciutadans a casa seva i en la obligació de respectar la quarentena als qui se'ls detecti estar contaminats pel coronavirus, cosa que no ha respectat burlescament el tal Pablo Iglesias.

No tothom està preparat ni humanament ni èticament per a governar, i Pablo Iglesias ens ho ha demostrat amb la seva gravissima i insultant irresponsabilitat d'avui, al presentar-se inesperadament en un consell de ministres extraordinari, quan ell es tenia d'haver estat a casa seva jugant a cartes.

Avui, Pablo Iglesias, has perdut tota la poca credibilitat politica que podries conservar, fins i tot, n'estic segur, l'ha perdut davant de la teva propia claca. A Catalunya es té una dita que diu: de porc i de senyor se n'ha de venir de mena. És a dir, que no tothom pot ser el que voldria ser o representar davant de la societat, sigui quin sigui la fita que es vulgui aconseguir.

En politica, Pablo Iglesias, aixó d'assumir responsabilitats i també obligacions, sembla que no et va. El teu, el que realment et fa patxoca i on et desenvolupes molt bé i amb gracilitat, és representant el paper d'oposició, del tot s'hi val..., una mica com estem acostumats a veure't tant a tu i a la teva colla, com als del PP, C's Vox.

Aquesta gent, com els teus, els de Unidas-Podemos, us va la marxa de l'oposicio. ës molt més còmode, fàcil i no requereix grans dossis d'inteligència ni de cultura sociopolitica. Oposar-se tot per sistema és facilissim, i aixó és el que has estat fent tu i la etav colla politica eterogenia i dispar.

Per cert, jo mai podrñe votar-vos sota Unidas-Podemos, perquè no m'hi identifico en un partit de partidets que discrimina els homes. 

Abans ereu Unidos-Podemos, i les dones es van alçar en peu de guerra. Vau canviar desfortunadament Unidos per Unidas. Sou tant curtets i apassionats per tonteries semantiques, que ara som els homes qui no ens sentim identificats amb vosaltres. Vaja, jo tampoc us he votat mai ni penso fer-ho, pero no era tan dificil cercar un nom neutre. sense identificacions masclistes ni de femelles.

Peró tornem al principi del post: Pablo Iglesias, plega, fot el camp cap a casa teva per responsabilitat politica i, especialment, social. Si no ho fas el proper dilluns, perdràs la poca credibilitat queencara  tinguis.

Fins mai Pablo Iglesias, fins mai.

La Generalitat de Catalunya ha tingut els ultims presidents més mediocres

Carles Puigdemont i Quim Torra

 Apaga y vamonos, es podria dir despres del rifirafe entre ERC i JxCat pel que fa a la retirada de l'acta de diputat al ja exparlamentari Quim Torra.
Ara ve la guerra entre els dos vànndols; les esquerres catalanonacionalistes i la dreta pura i dura catalana que ha encarnat i segueix encarnant l'antiga CDC i els de JxCat que són gairebé els mateixos que remenaven les cireres, si més no politiques, amb el Jordi Pujol.

Catalunya ha tingut la desgràcia politica més tenebrosa i irracional, al viure els sis ultims anys gobernada pels dos últims presidents, Carles Puigdemont i Quim Torra, més mediocres i negats per a dirigir els destins presents i futurs dels catalans en general, del que hom es podria haver imaginat.

Carles Puigdemont ha sigut un autèntic covard i traidor fugint del país despres d'haver provocat una crisi politica i institucional sense precedents. Tot el govern en plè de l'efimera època de Puigdemont, sabien que la declaració d'independència que es va fer al Parlament de Catalunya l'octubre del 2017 no tenia cap validesa juridica ni politica ni pràctica. Ho savien, hi tant si ho savien, i tot i amb aixó van tirar pel dret desafiant les lleis incomplint-les i trepitjant-les sense pudor, fins i tot el mateix reglament del Parlament .

Aquesta és l'herència del primer president més mediocre que hem tingut els catalans. Ell, Puigdemont, fugit de la justicia, abandonant el seu govern a la seva sort, mentre uns quants estan engarjolats des de fa més de 2 anys.

I el Quim Torra, pobret, feia pena, autèntica pena, veient-lo passejant-se per les carreteres i autopistes catalanes que els seus vasalls havien tallat previament, impedint el dret de la gran majoria de ciutadans a gaudir de les seves inalienables llibertats de moviment per carrers, places, carreteres i autovies i linies de ferrocarril.
Ells, els vàndals nacionalcatalanistes, es van apropiar en nom de la seva llibertat de manifestació i d'expresió, de robar les llibertats tant legitimes o més de tots els catalans.

Quim Torra ha governat?. Tres anys de pressupostos generals de la Generalitat prorrogats?, aixó és governar?. I des d'on ho feia, des de Bèlgica o des de la plaça Sant Jaume?. Quim Torra ha perdut un temps preciós viatjant tot sovint de Catalunya a Bèlgica i viceversa, per a rebre instruccions del fugit de la justicia. Quim Torra ha sigut, i és encara fins que no el substitueixin definitivament, el president més titella de tots els que ha tingut Catalunya al llarg de la llarga historia del pais.

Ha actuat, s'ha bellugat, ha parlat i ha fet i ha desfet segons les instruccions i malabarismes perversos de Puigdemont. A cap dels dos els hi ha interessat el present i el futur de Catalunya. A les dretes el que els interessa i importa és el diner i el poder, la resta se'ls hi enfot.

I a la vista està tota la gestió politica, i també administrativa, que els dos expresideents, Puigdemont-Torra, ha fet en més de quatre anys. Gairebé res. Aquesta és una Catalunya tan patètica i esperpèntica que ni ella mateixa es reconeix.

La mediocritat i incapacitat de gestió així ho avala, peró els vasalls dels mediocres encara els hi donen suport. Tanta imbecilitat humana i politica fa esgarrifar.

Rodriguez Ibarra que deixi de disparar anatemes contra un pacte d'esquerres

 Els anatemes en politica, Juan Carlos Rodriguez Ibarra, a hores d'ara i en aquests temps de la robòtica i de la inteligència artificial ja no són vàlids ni pertorben la ment de ningú. 

Aquest socialista dretà, ex president de la regió espanyola d'Extremadura, es veu que fa ja alguns anys que està passat de rosca.  

No se sap si al tal Rodriguez Ibarra el pas dels anys l'han covertit en un conservador incondicional de les essències espanyoles més ràncies, o si és un militant socialista marcat per una teoria politica del socialisme de pa sucat amb oli.
Qui sap. El cert és que, l'Ibarra en qüestió, ja es va enfrontar amb Pedro Sanchez en aquells anys de l'inici de la carrera politica del Mariano Rajoy cap a la presidència monclovita, amenaçant, també, en abandonar el PSOE si Sanchez s'oposava a l'operació presidencialista.

Ara, també amenaça en marxar del partit, del seu,-el que mai ha sigut el meu-, si Sanchez pacta amb Podemos i accepta l'abstenció d'ERC.

Jo, si en aquests moments el tingués enfront meu, a la cara li diria sense cap mania ni escrùpol, que foti el camp cap a casa seva i deixi d'emprenyar a la militància del seu partit que repetidament s'ha posat al costat de Pedro Sanchez, no pas del teu Ibarra dels collons.

La societat espanyola en conjunt ja n'estem tips i farts de politics desgastats per la politica i pels anys, i també n'estem farts dels anatemes, de les amenaces i de les brutes aspiracions de politics caducats i no tan brillants com volen aparentar, em refereixo al Felipe Gonzalez, que quan parlen sembla que vulguin pontificar, o del patètic Alfonso Guerra entre d'altres.

Ibarra, aquests tres són el contubernio rojo y judeo-masonico del franquisme?

Aquesta gent pseudosocialista que prefereixen pactar amb la dreta conservadora espanyola qu,e per cert, parlem d'una dreta que ha pactat i governa amb l'extrema dreta feixista a Andalusia, a Madrid i en alguns altres indrets de la geografia pàtria monàrquica, aquesta genteta, doncs, que es quedi a casa, perquè ja no sintonitzen amb la societat actual, ni amb les aspiracions i esperances de les joventuts socialistes i de desenes de milers de simpatitants del PSOE, que van omplint els relleus dels espais que ocupaven aquests descarats sociodretans. L'Ibarra hauria de recordar que ens les dos darres eleccions generals, dels dies 28-A i del 10-N, el PSOE va guanyar les eleccions amb un bon marge d'escons respecte del PP.

No sé que pot arribar a fer el Pedro Sanchez davant de tanta pressió d'una banda i de l'altra, no ho sé. El que sí sé, és que la majoria de la societat espanyola, sigui o no militant del PSOE, volem, demanem, exigim un govern d'esquerres, potser perquè a Catalunya en concret, ja fa massa pudor el fet que arrosseguem al llarg de decenis governs de dretes corruptes i sectaris.

Tota aquesta porqueria politica s'ha danar netejant el més aviat i ràpid possible pel bé del conjunt de la societat i, també, per activar d'una vegada la regeneració politica tant de Catalunya com de la resta de l'Estat espanyola que tanta falta hi fa.

Albert Rivera, el gran derrotat de les eleccions generals espanyoles del 10-N

Albert Rivera, t'has quedat sense calçotets

 Qui li hauria de dir a l'Albert Rivera que la passada nit, un cop fet el recompte provisional dels vots emesos a les eleccions generals del 10-N, els espanyols en general li girarien l'esquena i el deixarien, practimanent, en calçotets.

Fa uns quants anys, quan vas debutar en la politica, vas passejar la teva imatge despullada com la foto que encapçala aquest post. Et vas voler fer el graciós, i uns quants anys després, ahir mateix, la gràcia te l'han fet els electors. T'has quedat com qui diu per a vestir sants i poca cosa més.

Des de la passada precampanya electoral de les eleccions generals del 28-A, et vas atipar de negar cap mena d'ajuda, de favor, o d'entesa amb Pedro Sanchez: no es no, oi Rivera?, doncs el no te l'has trovat tu, i de quina manera, ahir al vespre-nit.

Peró és que la teva retòrica anàrquica, caòtica, i desconcertant que has demostrat darrerament, i al llarg de la precampanya i campanya de les eleccions del 10-N, ha rebut el que es mereixia: la marginació de l'electorat de la teva persona i del teu partit.

I és que a hores d'ara ja ningú sap si ets de dretes, de centre dreta, si ets liberal o si tents clares temptacions de competir, ara, amb els de l'Abascal, que dit sigui de pas, aquesta gent han sigut molt més coherents en el seu discurs que tu, que ningú sabia per on sortiries l'endemà.

Aquest mig anys llarg, tu has fet de ballarina de la politica; avui ballabes un fandango, i demà ens ballabes una flamencada o una sardana, etc. I així t'ha anat a tu i als teus. Perdre en un sol dia i de cop 47 diputats, no és moco de pavo. Els teus oponents, o enemics politics, els nacionalistes bascos i la gents del Procés de Catalunya, no et càpiga cap dubte que ho deuen celebrar amb caviar del pais de Vladimir Putin i amb vins DO del Priorat.

Particularment, jo mai t'he votat ni ho penso fer en el futur, penso com la gran majoria de ciutadans d'aquesta España que encara no ha sabut consolidar el procés democràtic després de tants anys, el teu destí és la teva dimissió irrevocable, i deixar pas a altre persones de C's que ben segur que ho farien millor que tu, sense cap mena de dubte. Tu ja t'has cremat fins i tot la cúa. Per bé o per mal tu ja has jugat prou i massa a la ruleta russa i així et va anar ahir.

Compartir govern amb VOX i el PP, el ciutadà normal no ho ha paït

 La teva ambició desmesurada i la repugnant personalització del teu partit, t'ha abocat al desastre.
Només tu, solsament tu, ets el resposable de la debacle no prevista unes quate hores abans de tancar els col.legis electorals. les enquestes atorgaben a C's uns 23 a 24 diputats, peró t'has quedat en 10 i pels pèls.

Plega Albert Rivera, fes un favor a la politica espanyola que diu que estimes tant i plega. Queda't a la cuina del teu partit, i no al despatx de president.
Renta els plats del teu partit, i abandona la idea de seguir signant ordres internes. Si no ho fas, faràs el ridicol més estrepitós que mai ha fet cap altre partit de la Unió Europa i del món occidental. Si insistexes en continuar al peu del canó, et convertiràs en un personatge patètic i seràs la riota dels ciutadams. El passat dia 8 d'octubre vaig penjar un post anunciant la teva mort i sepultura politica arran del 10-N. Si més no, tocat de mort sí que hi has quedat.

Plega, fes el favor al teu partit esmicolat i desmanegat, al qual, insisteixo, mai he votat ni votaré. Es tracta simplement d'higiene politica que en fa falta, i molta, en aquest España de pandereta i toros.

Els CDR feixistes, totalitaris i sectaris foteu repugnància

Quina merda folla de Consell és aquest?

 Els CDR o Comités de Defensa de la República?, de quina Republica parla aquesta gent?.
Els catalans, tots, partidaris de la independència o els que no l'accepten, el que estem observant i deduïnt de les accions que els CDR fan, empastifen la convivència..., i és més, demostren que la democràcia i els valors intrínsecs que li són pròpis, per a ells la demolcràcia és un simple eslogan, perquè vistos els resultats, els CDR esdevenen un sector social fastigosament radicalitzat per a promoure deosrdre, coartar les llibertats dels altres, i erigir-se com els defensors de qui sap el què.

En determinades accions que heu realitzat en les darreres setmanes per arreu de Catalunya, a banda de les bestialitats criminals que s'han comès a Barcelona, confirmen que vosaltres de demòcrates no en teniu res, ni sabeu el què és aixó de la democràcia. 

Heu posat en perill la integritat de persones que viatjaven en tren, bolcant arbres i la bvostra porqueria a les vies provocant accidents, i el mateix heu fet per carreteres, autopistes i autovies, o tallant la circulació viaria i de les persones en moltes ciutats i viles de Catalunya.

Sou uns perfectes indesitjables, i amb algunes accions heu traspassat la linia bermella que és pròpia d'accions criminals terroristes.

No serés pas jo qui voti a qui us dóna corda i alè per a continuar amb les vostres bàrbares accions salvatges. Que l'Etern m'aturi la mà i la consciència per a que mai pugui caure en la temptació de votar a JxCat o a la gent d'ERC. Mai podré donar suport politic als qui donen suport als violents, a les bèsties deshumanitzades dels CDR que s'han cregut que Catalunya és seva i de ningú més, etc.

Abans deixaria de votar, si no tingués altra opció per a fer-ho, que amb el meu vot us pugués donar una mica més de corda. Passat demà, diumenge dia 10-N, aniré a votar precisament amb la convicció d'ajudar a barrar-vos el camí a vosaltres i als politics que estan al vostre costat animant-vos a continuar amb la vostra campanya de terror social.

Pel que fa a mi, us en podeu anar a la merda tots vosaltres i tots ells i elles. I vull acabar aquest post recordant als CDR que Catalunya no té presos politics, té politics presos per la seva irresponsabilitat. I vull afegir que Catalunya no ha tingut mai al llarg de la seva història dos presidents tant impresentables i mediocres com el covard i fugit de la justicia, Carles Puigdemont, i el patètica i inútil Quim Torra.
Ah!, i de Tsunami Democràtic res de res. Més aviat s'haurien d'anomenar Tsunami Feixista, el hi quadra molt més. És el mot que els hi toca i pertany.

El 10-N ha de ser la mort i sepultura politica definitiva d'Albert Rivera

El Trio Guadalajara de Ciudadanos celebrant la derrota al Parlament

Tal com sona, ni més ni menys. El cínic i ambiciós politic sense control que encarna l'Albert Rivera, és el que es mereixerà el proper dia 10-N al vespre i nit, quan es vagin coneixent els resultats de l'escrutini electoral.
Es mereix passar a la quarta divisó (4t lloc), pel darrera dels d'UP i a poca distància de l'extrema dreta franquista de VOX.

Ets un cínic pervers. Has estat quatre mesos bloquejant la possibilitat d'un govern PSOE-UP, i ara que veus com totes les enquestes, fins i tot les que has encarregat fer a nivell intern del teu depauperat partit, ara desbloqueges a Pedro Sanchez i al PSOE oferint-li la posibilitat de que formin govern, copiant descaradament l'oferta seriosa que ja ha fet Pablo Casado, president del PP.

Mereixes, doncs, que l'electorat espanyol, que d'idiota no en té res, ni de lluny, amb els seus vots facilitin definitivament la teva mort politica, i la corresponent sepultura també politica.
Els espanyols segur que se sentiran alleugerits des dels àmbits socials i politics i també econòmics, agraïnt l'oportunitat de marginar-te al racó dels politics indesitjables, per a que la politica espanyola es temperi, es normalitzi i es pugui començar a caminar amb fermesa sense troncs ni brossa que talla el camí.

El teu darrer fracàs estrepitós es va consumar ahir al Parlament de Catalunya, quan la teva moció de censura contra el mediocre president de la Generalitat, Quim Torra, va fracassar i va quedar en res, només en un numeret més dels que el teu partit i tu mateix, Alberto Rivera, acostumeu a muntar per a la vostra, només la vostra, efímera glòria pseudo politica.

Lorena Roldan durant la intervenció al Parlament

Que patètic esdevens, Alberto Rivera, aquests dies perdent el cul anant d'una TV a una altra intentant frenar la debacle electoral que ja t'està caient al damunt, i aixó que encara falten 32 dies per al 10-N.
Durant aquesta dies encara la cagaràs molt més, perquè la tensió, els nervis i l'auto decepció personal davant del fracàs, et farà fer i dir imbecilitats politiques mai vistes al llarg dels 40 anys de transició politica espanyola.

I la primera clatellada la rebràs, el 10-N, de l'electorat català, dels ciutadans d'aquesta terra que tant enutja i irrita la teva supèrbia i vanitat descontrolades. La teva posició de segons força a Catalunya, la veuràs severament diluïda quan més aviat que tard es convoquin eleccions per a renovar el Parlament de Catalunya, que alhora permetran la formació d'un nou govern autonòmic, més serè. més sensat i atemperat, tot plegat més d'acord amb la llei i l'ordre, del que ho és l'actual Govern.
Les mediocritats generalment sempre s'enfronten, encara que sigui per nimieses i tonteries, com ja és habitual en el món de la politica espanyola i de retruc de la catalana. Aquest és un dels principals i més preocupants dels problemes que té la politica a l'Estat espanyol globalment, la mediocritat, l'escasa preparació professional de molts dels politics, i les ambicions personals que gairebé sempre s'imposen per sobre dels interessos generals del poble que diuen que governen o volen governar.
Beneït sigui el 10-N si serveix per esbandir la roba bruta de la politica espanyola, i si serveix per aenterrar politicament a l'Alberto Rivera. Benvigut sigui.

Els CDR o el fascio català sectari, totalitari i violent del segle XXI

Ahir, dia 11 de setembre, uns 600.000 catalans es van concentrar a Barcelona per a demanar l'absolucio dels politics catalans presos, i que esperen la sentancia del TS espanyol per haver-se saltat les normes del joc democràtic i per violentar les lleis estatals i el propi reglament intern del parlament de Catalunya la tardor del 2017.

Res de res els distingeix ni els separa. La historia sembla que es repeteix

Resulta que en comparació a anteriors comvocatories folcloriques de l'11 de setembre made in Catalonia, ahir més de 400.000 catalans van optar, o bé per quedar-se a casa; per fotre el camp de l'asfixiant Barcelona, o bé per anar a pescar algun llobarro a la Vila Olimpica desprès de les fortes pluges.

Malgrat el gruix de catalans que no van participar a l'acte central de la jornada de la plaça d'España, els organitzadors ho van considerar un èxit. 

Aquesta gent no reconeixen mai el fracàs. Que idilic!. Quim Torra, el president implantat a dit pel Puigdemont, i que fou acceptat vulguis o no pels diputats independentistes, quin remei, no van bellugar ni un dit per a controlar la fauna ibèrica dels CDR que un cop més van donar la nota negre de la diada davant del Parlament de Catalunya.

I dic negre, perquè aquest personal totalitari, agressiu i sectari, una vegada més van fer acte de presència vestits, molts d'ells, de negre, tal i com anaven els joves del Fascio italià o els de les SS nazis hitlerianes. El negre, el color de la mort, de la tenebra, acostuma a fotre força pudor a podrit i a vioència gratuïta.

Catalunya es veu que ha anat perdent la memòria història...., i és molt perillós. El Fascio de Macià dels anys 1920-1930 ha rebrostat amb els repugnants CDR de Puigdemont i del Quim Torra (collons), del president que quasi bé ni governa, però que és un mestre autèntic en l'agitació social i politica.

Els proper dies, potser d'algunes setmanes, el Fascio-CDR es farà sentir en força descarregant tota la violencia que porten, encara, retinguda, tot esperant la sentència definitiva del TS pel que fa als politics presos, politics que en cap cas han sigut, ni són, ni swran mai presos politics, simplement per una qüestió molt senzilla: aquest grapadet de politics catalans van vulnerar les lleis, quan ells haurien de ser els primers en respectar-les i complir-les.

Donald Trump, el patètic president USA que ara vol comprar Groenlandia

Un asentament humà a Groenlandia

La majoria aplastant dels ciutadans de l'Europa democràtica estem absolutament al costat i fent costat al govern de Dinamarca. Donald Trump, el president dels EEUU més patètic i esperpèntic dels que aquell país d'ultramar ha tingut de suportar al llarg dels darrers 100 anys, vol comprar Groenlandia, com aquell que es proposa comprar un illot per a convertir-lo en un segon Manhattan.

Amb els dòlars no es pot comprar tot, ni amb els dòlrs en mà es pot estorquir la voluntat d'un govern, d'ùn país d'Europa ni del Món. La voracitat incontrolada de Trump i de l'administració ianqui se l'ha de contenir i controlar, si no volem que Groenlandia avui es converteixi en un immens camp miner i petrolier, i, insisteixo, en un segons i monstruós Manhattan al bell mig del cor de l'Àrtic.

Groenlandia, l'ïlla més gran del Planeta, ja està patint molt greument les conseqüències de l'escalfment de la Terra, provocant un molt seriós problema de canvis climàtics i meteorològics que tots podem detectar diariament.

I ara se'ns presenta al bell mig d'Europa una proposta del cruel i dèspota capitalisme, que mai ha tingut ni té mesura en les seves ambicions, per a apoderar-se de tota la riquesa del Planeta, que encara és molta, en benefici d'uns pocs.

Mai es pot dir el que algun dia podria arrivar a decidir el govern de Dinamarca sobre la qüestió. El que és important és que per ara i tant, Dinamarca no està per a la macro operació mercantil que proposa i vol el tal Donald Trump.

Aquest és un president massa consetit i mimat pels seus. Els dòlar fan molt bona olor, oi?. I dic això per la reacció airada i contrariada de Trump, quan s'ha assabentat que els danesos no estan per a tanta insolència i ambició del govern ianqui. Ara diu que cvancel.la la visita que tenia prevista fer a Dinamarca per d'ací a uns 12 dies. Igual que un nen estúpid, consentit i mimat, que es revolta contra qui sigui si no se li dóna el que demana i vol.

Doncs que s'hi posi fulles. Groenlandia, la regió autònoma danesa, pertany a aquest gran pais i als groenlandesos, als 56.000 habitants d'aquesta gran ïlla que entre tots hem de continuar preservant, enfrontant-nos s'hi cal, al capitalisme més descarnat i bestialitzat existent a la Terra.
Maleït sigui el capitalisme salvatge i antihumà, maleït sigui per generacions, i també maleït sigui el despotisme de la dèspota dictadura comunista de Xina, un pais que també ha pensat en posseir Groenlandia, malgrat que el seu territori de més al nord, està a més de 3000 quilòmetres del Cercle Polar Àrtic.

La Xina comunista-capitalista, qui ho hauria dit, no és l'oponent del salvatge capitalista USA, en realitat tots dos es complementen. El capitalisme deshumanitzat només té un amic permanent..., el diner, i els humans som els seus esclaus i servidors. Ras i curt.

El bàrbar i destructiu capitalisme, ara s'ha entossudit en destruir Groenlandia